La llengua oral formal és aquella que utilitzem en els àmbits familiars i col·loquials. S'utilitza per gestionar la interacció social, per aprendre diferents significats i construir coneixement.
Trets contextuals
- Caràcter no universal i aprenentatge escolar: tot i que es pot aprendre a parlar una llengua, no és coneix bé fins que no s'estudia.
- Acústica, efímera i produïda en temps real: successió de sons en la línia del temps
- Context compartit, amb la comunicació relativament unidireccional: amb un mateix espai físic i temporal es pot interaccionar
Trets textuals o discursius
- Formal i generalment monologada: encara que hi ha moments en que s'ha de fer ús d'una llengua formal, com pot ser un una entrevista formal, normalment la llengua oral és més col·loquial que no pas l'escrita
- Informativa, planificada i de tema sovint especialitzat: ha d'estar planificada l'estructura i el contingut, però té un grau d'expontanietat
- Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: l'únic que s'ha de repetir es qualsevol idea clau
Trets lingüístics o gramaticals
- Paper fonamental dels trets suprasegmentals: volum, to ritme
- Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lípsis, canvis de direcció sintàctica, etc: ús d'elements que s'entenen perquè estem al mateix temps i espai (això, allò, aquí...), concordàncies gramaticals.
- Correcció normativa i ús de la varietat estàndard
Referències: Apunts de classe
http://www.xtec.cat/~ilopez15/materials/oral/eldiscursooralformal.pdf.
